Fas que la nit brilli

A poc a poc ja te n'anaves

i jo creient que era la vida,

que no ens volia juntes,

que ens volia lluny

i per això ja no et veia.

Esperava molt que arribes,

que arribes un nou dia

i que et veiés, 

perquè així Déu ho volia.

Ara tinc tant que vull donar-te,

ara tinc tant que vull dir-te

com que vull veure't aquest cap de setmana,

i la meva vida per tu donar.

Però te'n vas anar en un instant,

que va durar més del que vaig creure,

sé que hi ha gent que se'n va per sempre,

però aquell dia segueix a la meva ment.

Com vaig poder perdre a algú,

que de mi i de qui soc és part,

jo que sempre t'he estimat i adorat.

I ara que a aquest món

ja no hi és la guia meva,

ets com una estrella morta

que segueix brillant des de la terra,

encara que fa temps que es va apagar,

aquí mai l'oblidaran.

- Alba Díaz Bazán